-Però, que està fent? Mare, és que no ho entenc! Avui ens hem mirat uns 6 o 7 cops. Si mare, si. Al forn, al carrer de ca’n Marcual, a la plaça, després a…
La veritat és que no entenc que els hi passa als nois. Se que li agrado, ho se. Fins i tot la Jana m’ho va dir l’altre dia a l’escola. No, no! Em va dir quelcom encara més fort. “Maria, el Joanet està enamorat de tu. Se li nota. Et mira amb ullets. I tu, tu igual. Tu el mires i sembla que ja no existeixi res més al teu voltant”.
-Mare, tu creus que em demanarà per ballar? Ai mare, és que és la última cançó! Però que fa?
La plaça està plena de gent. Tot el poble balla.
Les banderoles porten penjades tot el dia i amb la tramuntana que ha fet avui, tothom pensava que sortirien volant i que no aguantarien fins la nit. Que no aguantarien fins el ball. Fins ara. Fins ara on el capsigrany del Joanet m’hauria d’haver convidat a ballar i no ho ha fet. Crec que hagués preferit que ens haguéssim quedat sense masurca aquesta nit. Per que així no l’estaria esperant com una tonta, pensant que vindrà a demanar-me per ballar, i m’agafarà de la cintura, i em farà un petó, el meu primer petó… amb aquesta darrera cançó… maleïda masurca!
-Ei Maria!- M’espanta per l’esquena la Jana- Has vist com et mira el Joanet?- No Jana, ara no…
M’ha de deixar sola o no se m’aproparà mai.
Els pares em pregunten… que perquè no ballo, que perquè no jugo amb la Jana i les demés, que perquè no vaig a donar una volta, que perquè no em diverteixo… Que perquè no em diverteixo? Doncs per que l’amor no ho és pas de divertit. Em fa tremolar les cames, em regira l’estómac, em fa posar vermella, em fa bategar el cor com si m’hagués de donar un infart… No pares, no. No jugo perquè tinc un mal increïble dins meu. Un mal que es diu Joanet i no s’entera.
La mare em fa un gest amb els ulls. No l’entenc. M’ho torna a fer i dirigeix la mirada cap a la meva esquerra. S’apropa. Les cames em fan figa. El batecs del meu cor fan que la masurca deixi de sonar. Només se sent el meu cor bategar i bategar. La música calla. La cançó acaba.
–Hola Maria! Vols ballar amb mi aquest darrer ball?- El meu cor sona, les seves cames tremolen, ell no somriu. Jo si. -De què us en riueu, Maria?
-Joanet! ja s’ha acabat la cançó.
Veieu l’ampolla que conté aquest conte
Castellano 
Català 
