Un poble anomenat SI

Vet aquí una vegada… un poble anomenat SI. SI era molt petit, només tenia quatre casetes i hi vivien 11 persones.
A la primera caseta vivien els Massanets. El pare, la mare, la mare del pare i el fill (i net). Tots 4 amb el cabells rossos i els ulls exageradament blaus.
A la segona casa vivien els Tiraquetira. Un matrimoni d’uns 80 anys d’aquells que fan enveja. Enamorats, esportistes i increïblement joves per la seva edat.
A la tercera casa estaven els Queserà, una família formada per un pare, una mare i tres filles de 20, 21 i 22 anys. Tres embarassos seguits intentant trobar el nen amb la conseqüent tirada de tovallola a la tercera nena i amb una dilatació al part extraordinàriament flexible.
A Can Prousol hi vivia l’ultim habitant de SI. Un home d’uns 55 anys, a qui li van faltar els pares (residents de tota la vida) feia més de una dècada i què des de llavors mai havien vist parlar amb ningú. Ell sortia de casa, treballava a l’hort, anava a buscar el pa, la llet… i desprès cap a casa, tot sol.
Els 11 habitants de SI, eren molt feliços. La infelicitat era inexistent. Era un poble molt normal. Hi havia una petita botiga de queviures, un petit forn de pa, cada família tenia el seu hort i els seus animals i així, entre tots, s’ajudaven i s’alimentaven els uns als altres.

-Si tu em dones un porc, jo et dono un conill, una gallina i una dotzena d’ous.

Així sempre estaven d’acord els uns amb els altres.

Així sempre eren feliços.

Era un poble molt i molt tranquil, sense gairebé CAP norma. I dic gairebé per que si que hi havia una.

“Estava totalment prohibit des de feia gairebé una segle , que va aparèixer el primer habitant de SI, anomenar la paraula que posa nom al poble amb el seu negatiu”. És a dir, l’antònim de SI.

I ara és quan us preguntareu … que què li passava a la persona que deia aquesta paraula!… Doncs que desapareixia!

De fet, diuen que és mes fàcil desaparèixer que evitar dir la paraula “…”

Una vegada, a casa dels Massanets, hi tenien 1 burro que volien canviar per patates i fruita. A Can Prousol hi tenien de sobres i, durant aquell temps, encara hi vivien els pares d’en Joan Prousol.

El senyor Massanet, va anar a Can Prousol i va picar amb el puny a la porta, agafant el burro amb l’altre mà i decidit a fer el canvi.

Al obrir la porta el matrimoni, i veure al seu veí amb el burro, ja es van imaginar a que era deguda la visita.

El que m’he oblidat d’esmentar és que el senyor Massanet tenia un problema de visió i gairebé ja havia perdut el 80%. Al obrir la porta el matrimoni Prousol van fer un gest de negació amb el cap però el senyor Massanet no els veia.

-Què! Fem el canvi bons veïns?
El Matrimoni Prousol continuava negant amb el cap.
-Què dieu bons veïns! Oi que fa goig aquest burro?
El Matrimoni Prousol continuava negant amb el cap.
-Bé, m’esperaré aquí a que em porteu les patates i la fruita doncs EH!
Però el Matrimoni Prousol continuava negant amb el cap.
Al pocs minuts, ja cansats van tancar-li la porta als nassos.
Normalment, al poble de SI la gent és molt feliç, ja ho he dit, però això potser s’allunyava de la simpatia. Hi ha qui és feliç a la seva manera. Aquests eren els Prousols.
-Bons veïns!!!- cridava colpejant la porta el senyor Massanet-Que tinc el burro aquí! Que em porteu les patates?
De cop, desesperats pels crits, els Prousol van obrir la porta i van cridar a l’uníson ” Que …!”
Des de aquell moment, el poble va deixar de tenir 14 habitants. Dos s’havien esfumat.
-El senyor Massanet va escoltar la paraula prohibida i va entendre, sense necessitat de veure res, el que havia passat.Va abaixar el cap i va marxar cap a casa seva.
Al arribar, la seva dona el va veure entrar sense les patates i la fruita. El senyor Massanet es sentia molt trist per primera vegada a la vida i molt culpable; però la seva dona molt enfadada, pensant que s’hauria oblidat del seu encàrreg, va cridar ben fort al seu marit, amb la cullera de fusta a una ma i netejant-se l’altre amb el davantal -M’has portat el que t’he demanat?- i el senyor Massanet, pres de desolació per el que li acabava de passar i sense temps a reaccionar va contestar – …!

Veieu l’ampolla que conté aquest conte